EL METRE

Un mestre de l’escola va anunciar que l’aniversari del metre era dia 28 de setembre, i va proposar fer alguna activitat respecte aquest tema.

El mateix dia tots els mestres reberem informació sobre el metre per part de un altra mestra i una sèrie de propostes per dur a terme amb els infants.

Què és un metre?

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Un 28 de setembre de l’any 1889, a la primera Conferència General de Pesos i Mesures celebrada a París, se va definir el metre com a la distància entre dues línies marcades en una barra de platí amb el 10% d’iridi mesurada a la temperatura de fusió del gel.

Aquesta distància no és aleatòria, sino que respon a uns càlculs molt determinats: és la deu mil·lionèsima part de la distància entre l’Equador i el pol Nord.

En Francesc Aragó, nascut prop de Perpinyà, va participar amb les medicions del tros de meridià de Barcelona cap a Balears. Durant la guerra napoleònica quan era damunt el Galatzó prenent mesures el confongueren amb un espia francès i, com que sabia parlar en català, va salvar la pell. Era tot un científic, un bon polític i, com a curiositat, és citat a tres novel.les d’en Juli Verne.

Al 1675 ja se xerrava del metre i se proposava que fos la longitud d’un pèndol amb un semiperíode d’un segon. Però no va cuallar perquè la gravetat afecta de forma diferent als pèndols als diferents punt de la Terra.

Avui en dia s’ha precisat més encara i, des del 1983, s’ha definit com la longitud que recorr la llum en el buit en un interval de temps de 1/ 299 792 458 segons.

I com es mesurava abans?

S’utilitzaven mesures antromòrfiques (les que fan referència alguna part del cos), però era un embull. Cada senyor feudal feia utilitzar el seu pam… Després es va unificar a les mesures del rei (el pam del Rei en Jaume feia 22 o 24cm!!!), però quan moria…

Per això:

Al 1790 L’assemblea Nacional Francesa (la revolució francesa va ser a l’any 1789) es pronuncia a favor de crear un sistema estable, uniforme i que pugui ser acceptat per altres països i encomana la creació d’un nou sistema a una comissió de científics de l’Acadèmia de les Ciències francesa.

Aquests científics decideixen que el nou sistema ha de ser:

• Universal: Que estigui basat en unes mesures universals de manera que tots els pobles del món no tinguin inconvenient per adoptar-lo. Caldrà treure’l de la natura.
• Inalterable i perdurable: Que es tracti d’una unitat que no variï ni s’alteri en passar el temps o en variar les condicions climatològiques o atmosfèriques.
• Decimal: Que si calen unitats més grans (o més petites) que la unitat principal aquestes sortiran, sempre, de multiplicar (o dividir) per 10, 100, 1000 … la unitat principal.
• Lligat: Que la resta de mesures (de superfície, de volum, de capacitat i fins i tot la moneda) estiguin directament relacionades.

Un altra de les decisions era el nom que calia donar a la nova mesura. Es va decidir que:

• El nom de la unitat principal seria metre que vol dir mesura en grec.
• Per expressar els múltiples s’utilitzaran prefixos grecs: deca, hecto, quilo i miria i per expressar els submúltiples s’utilitzaran prefixes d’origen llatí: mili, centi i deci.

Engrescats

A partir de tota aquesta informació, els mestres s’engrescaren i els infants també.

S’han començat a mesurar parts del centre: les aules, algunes pissarres, passadissos, el pati… Però això no ens bastava. Varem decidir anar més enllà de les nostres portes i començarem a mesurar distints carrers del poble.
Cada grup té assignats una sèrie de carrers de Bunyola i han sortit, metres en mà, a veure què en surt de tot això.

I la cosa deu ser greu, perque hem sortit amb la notícia al Diario de Mallorca (encara que només al de paper).